La competència comunicativa

El fet d’aprendre una llengua implica adquirir habilitats per saber la manera de comunicar-nos que hem d’utilitzar segons l’entorn que ens rodeja en aquell moment. 

Des de que naixem aprenem a callar, a sobre què parlar, amb qui parlar, per a què, com... és a dir que aprenem els registres de la comunicació.

Aquesta competència és integral, i l’adquisició d’aquesta ve lligada amb experiències socials, motivacions, etc.

Gumperz y Hymes van trobar una nova competència, la comunicativa. Aquesta competència fa referència al fet de saber comunicar-se eficaçment en situacions culturals.

Existeixen dos sistemes en els que la competència comunicativa hi esta present, un és els sistemes primaris que són els que fem servir per relacionar-nos d’una manera quotidiana; en canvi, els sistemes secundaris són els que tracten comunicacions més complexes com poden ser literàries, científiques, etc.

Per tant, la competència comunicativa és la capacitat comunicativa que té una persona.  Aquesta competència té diversos components: la competència lingüística/gramatical que tracta la morfologia, la fonètica, el lèxic, la sintaxis i la semàntica; la competència sociolingüística que és el saber utilitzar les diferents formes de parlar segons amb qui ho fem; la competència discursiva que és la capacitat de produir i interpretar discursos de tots els generes i per últim la competència estratègica que és la capacitat de poder solucionar moments en els que per exemple ens quedem en blanc de manera que el públic no s’adoni.

Per tant com hem pogut veure la competència comunicativa és la capacitat comunicativa que té una persona, és a dir els recursos que té a l'hora de, per exemple, quedar-se en blanc o de veure que l'auditori no reacciona bé davant el seu diàleg i decideix canviar-ho, etc. Moltes d'aquestes tècniques les hem pogut aprendre al llibre "Com parlar bé en públic"