Pearltrees "Educat 2.0"

El dia 28 de Novembre del 2011, vam aprendre a classe de GITIC a utilitzar el "Pearltrees". És un programa online que ens serveix per crear un arbre conceptual dels enllaços que creiem importants. Per exemple, hem creat enllaços del google reader, de diferents notícies, publicacions al twitter, misterwong, entre d'altres, sempre i quan tots parlessin de Educat 2.0. És un programa amb certa dificultat, però que a la vegada es converteix en una eïna molt interessant.

• Què és l'Educat 2.0?

 El terme Web 2.0 vol dir webs que faciliten compartir informació a la xarxa. Un lloc web 2.0 permet als usuaris interactuar i col·laborar entre ells com a creadors de continguts generats d'una comunitat virtual. La principal diferència del Web 2.0 és que aquí els usuaris poden participar, en canvi en altres webs només es limiten a ser observadors passius dels continguts que hi ha.
Alguns exemples de Web 2.0 són: les xarxes socials, els blocs...
El programa Educat 2.0 és la generalització de l'ús de les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement.
Es una proposta molt recent que va fer la Generalitat de Catalunya. Es volia aconseguir que les escoles treballessin a partir de portatils, és a dir, estiguessin en contacte amb les noves tecnologies, és per això que van decidir que a partir de certs cursos (a la majòria d'escoles 5è de primària) es començaria a treballar amb ordinadors a les aules. La generalitat va donar una subvenció a les families per comprar aquests ordinadors

• Passos que hem seguit a l'hora de crear un mapa d'aprenentatge

Per realitzar un mapa d'aprenentatge he recopilat informació de les xarxes socials i de les nostres subscripcions que vam fer al Google Reader i al Mister Wong sobre la implantació de les noves tecnologies a les aules. Un cop vaig recopilar tota la informació vaig començar a crear el meu mapa d'aprenentatge.

Per crear aquest mapa vaig utilitzar el programa Pearltrees, primer de tot vam haver de descarregar una extensió d'aquest programa que vam instal·lar al nostre navegador, gràcies a aquesta instal·lació el que vam aconseguir va ser que a la barra d'eines el navegador ens apareguès una perla, cada cop que trobem una una pàgina interessant per a al nostra cerca hem de clicar aquesta perla i automàticament se'ns guarda al nostre arbre. 

• Reflexió

Penso que aquesta innovació de l'Educat 2.0 i la Web 2.0 és una bona aportació en el món de la educació. Les noves tecnologies al ser una cosa recent, molt sovint creiem que no és útil per a l'educació, pensant que la tecnologia només la fem servir per als temes relacionats amb l'oci, però gràcies a aquestes eines i amb la realització d'aquest mòdul, hem pogut comprovar que gràcies a les noves tecnologies podem enriquir l'educació. El fet que puguem compartir la informació fa que es creï un aprenentatge global, i a més s'implanta el valor de la col·laboració ja que els nens són capaços d'ajudar a altres companys a través d'aquestes webs, mostrant els seus coneixements i donant així idees als seus companys. Les webs que permeten tant enviar informació com rebre-la serveix no tan sols per a la cerca d'informació dels alumnes, sinó que també fa que els propis alumnes demostrin els seus coneixements obertament. A més a més, es poden fer activitats com avaluar-se els propis nens i així s'aprèn dels errors dels altres.
El fet de no utilitzar llibres i fer-ho des d'ordinadors crea una nova motivació als nens a l'hora de cercar informació o d'estudiar, ja que les novetats solen crear motivació. A més en comptes de veure imatges als llibres, els alumnes per exemple poden cercar vídeos a la xarxa on se'ls expliqui allò que mostra la fotografia.
Per tant penso que l'ús de les noves tecnologies a l'educació és una bona aportació i com a experiència pròpia puc dir que moltes de les eines que hem treballat en aquest mòdul m'han sigut útils a l'hora de fer els diferents treballs que hem fet. 

Què és el codi escrit?

Hi ha una sèrie de diferencies entre el codi oral i el codi escrit.Amb els diferents documents que hem treballat a classe he elaborat una petita síntesi per tal de tenir les idees més clares.

Respecte a les característiques contextuals:  la comunicació oral és immediata en el temps, és a dir el receptor rep el missatge en el mateix temps que ho dius, mentre que l’escrita és diferida. En l’actualitat es pot dir que aquests dos codis estan equiparats gràcies a les noves tecnologies.  En aquest quadre comparatiu podem veure les diferències entre els dos codis. 

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS

Canal Oral	Canal escrit
Canal auditiu. El receptor compren amb l’oïda el text.	Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. El canal visual té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu.
El receptor percep successivament (l’un darrera l’altre) els diversos signes del text.	El receptor els percep simultàniament. Aquest fet implica diferencies en les estratègies de comprensió dels dos canals
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no esborrar , el que ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeti.	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer (en quin ordre, velocitat, etc.)
Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i àgil	Comunicació diferida en el temps i en l’espai
Comunicació efímera. Els sons nomes son perceptibles el temps que duren en l’aire	Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L’escrit adquireix el valor social del ser testimoni i registre dels fets.
Utilitza molt els codis no-verbals: la fesomia i els vestits, el moviment del cos, la conducta tàctil, el para llenguatge, l’espai de la situació, etc. en una conversació normal, el significat social dels codis no- verbals és del 65% contralt el 35% dels verbals.	Els utilitza poc: a disposició de l’espai i del text, l textura del suport, etc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció dels receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.	No hi ha interacció durant la composició. L`escriptor no pot conèixer la reacció real del lector.
El context extralingüístic te un paper molt important. L ‘oral s’hi recolza: codis no-verbals, deixi, etc .	El context es poc important . L’escrit és autònom del context. L’autor crea el context a mesura que escriu el text.

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació
Tendència a marcar precedència dialectal de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectiu
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació: presencia de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants, etc.	Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant
Més redundant	Menys redundant
Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió	Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor
Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui	Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes, etc.
Cohesió
Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions,etc.)	Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços (conjuncions, relatius,etc.)
Utilitza molt els elements paralingüístics: cansi de ritme i de velocitat, variació de tons, etc.	Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses i altres cofis gràfics (claudàtor, asteriscs,etc.)
Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc.	Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals (esquemes), etc.
Freqüència alta de referències exoforiques (referides al context, a la situació, etc.) tu, jo aquí, ara,etc.	Freqüència alta de referències endofòriques (referides al mateix text): ell, aquell, meu alguns, etc.
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins, fonètics...	Gairebé no incorpora aquestes formes
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig anar),combinacions de pronoms (n’hi)	També usa solucions formals: relatiu compost (el qual) perfet simple (anà), combinacions de pronoms (li’n), etc.
Gramàtica: sintaxis
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més coordinades i juxtaposades)	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives, aposicions amb tot tipus de conjuncions, etc.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures
L’ordre dels elements de l’oració es força variable	Ordre més estable
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marca formalment:  de pressa, coses, etc.	Tendència a usar lèxic marcar formalment: ràpidament, elements
Freqüència baixa de mots amb significats específics	Freqüència molt alta
Accepta la repetició lèxica	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
Ús de proformes i hiperònims en funció mots jòquer: cosa, d’allò, fer, fotre, etc.	Tendència a usar mots equivalents i preciosos
Ús de tics lingüístic o mots paràsit: interjeccions o expressions que s’usen reiteradament (amb valor semàntic: tu!, sí?, xaval!, sense valor semàntic: eh..., mmm)	Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text (vull dir, llavors, aleshores, doncs,etc.)	Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.	Ús molt escàs.

RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Durant la historia ha anat canviant la concepció entre l’oral i l’escrit. Els medievals donaven molta més importància a l’escrit que a l’oral. En canvi en l’actualitat té més importància el codi oral.

En la concepció tradicional l’escrit constitueix el model normatiu que s’ha d’aprendre i seguir.  Es proscriuen les cartes, instancies, etc.  i s’utilitzen més les redaccions. 

L’escrit  com a segon codi es situa a la lingüística moderna, on l’oral és el primordial.

Es considera que l’oral i l’escrit són codis diferents però autònoms., la comprensió de l’escrit no prové de l’oral. Als orígens el codi escrit s’utilitzava per emmagatzemar informació i no per enregistrar la paraula.

Es coneixen lesions cerebrals com la dislèxia, que ens aprovem aquesta teoria de que els dos codis siguin autònoms, ja que una persona amb dislèxia té dificultats en ortografia i alteracions gràfiques però en canvi conserven perfectament el llenguatge oral.

ESTATUS DE L’ESCRIT

En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació principal del llenguatge, i l’escrit com una transmissió gràfica de l’oral.

Al model equipol·lent es veu com l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes. Destaca la correspondència entre el so i la grafia, això ens permet transcriure l’oral a l’escrit, i a la inversa. En aquest model es veu clarament la relació entre oral i escrit.

I per últim trobem el model independent, que sosté que els dos codis son totalment independents. Per una part podem veure en la historia com l’escriptura no s’ha desenvolupat al mateix temps que el codi oral. En cara que d’altra banda podem veure com els dos codis han de tenir una relació i que comparteixen les mateixes característiques gramaticals i lèxiques. 

Espero haver aclarit els dubtes sobre el canar oral i escrit i que a través d'aquesta taula de diferències pogueu tenir una visió més clara! 

Animació Scratch

Bon dia!

En aquesta nova entrada podreu veure una animació feta a partir del programa Scratch, un programa que ens permet fer animacions amb dibuixos, podem fer que els dibuixos es moguin, que parlin a travès de vinyetes, etc.
És un bon programa per fomentar la creació dels infants!

Learn more about this project

"Qui ets, tu?"

El passat dimecres vam realitzar a la classe de COED l’exposició de l’activitat: “Qui ets, tu?”.  Aquesta activitat consistia en descriure una persona de la classe a través d’una imatge i un lema. Aquí podeu veure la meva imatge, que vaig fer sobre la Marta Soler.

En aquesta imatge podem veure unes mans amb un rellotge, sota el lema de “Els valors no tenen temps”. Amb aquesta imatge el que vaig voler mostrar va ser que, tot i que ens coneixem molt poquet, la Marta ens ha demostrat tots els seus valors, com la solidaritat, la col·laboració, la amistat, etc. Vaig aprofitar per decorar el rellotge amb una cara somrient, el fet de posar aquesta cara demostra que la Marta és una noia molt divertida i sempre té un somriure per a tothom.

Tot i que, encara no controlem del tot els nervis davant una exposició, aquesta va anar força bé. De vegades alguns parlàvem una mica ràpids, però en general va estar molt bé.

Crec que aquesta activitat ens va anar molt bé per poder coneixents tots una mica més. Va ser una bona activitat, ja que de forma entretinguda vam treballar el saber fer una bona exposició, i a més a més fer una bona redacció. 

MisterWong

El MisterWong és un marcador social que gratuït que permet emmagatzemar les pagines web que creiem importants i també té la possibilitat de compartir les nostres pagines que hem triat a la xarxa.
Aquest marcador, fa la funció dels "preferits" del nostre ordinador però amb el benefici que el podem utilitzar a tot arreu. Els preferits del nostre ordinador només els podem veure al nostre PC, en canvi amb el MisterWong sempre i quan tinguem connexió a Internet els podrem veure.

Per començar a utilitzar-lo primer de tot hem de instalar el bookmarklet al nostre ordinador, en aquesta imatge el podem veure per a l'Internet Explorer, encara que MisterWong disposa de bookmarklet per a gairebé tots els navegadors actuals.




Un cop hem instal·lat el bookmarklet ara només hem d'iniciar sessió i anar a les pagines que creiem interessants i fer click a l'icona de MisterWong, un cop fem click se'ns obrirà una pestanya dient on la volem guardar. Podrem posar una petita descripció que ens recordi que és aquella pàgina i també podrem etiquetar el tema de que tracta, al igual que fèiem amb el Twitter, per així poder classificar les pàgines i trobar-les ràpidament.
El MisterWong té la possibilitat de fer el nostre marcador públic, és a dir que tothom pugui veure les pagines que hem triat i les descripcions. Amés també podem agregar a altres membres perquè ells ho puguin veure.

Penso que és una eina que ens pot ser molt útil a l'hora de fer treballs, ja que podem classificar les pàgines que creiem importants i això ens ajudarà a l'hora de la cerca d'informació.